sábado, 26 de enero de 2013

Reflexió final.


Bé doncs, ja ha arribat el final de aquest primer semestre i amb ell la darrera entrada sobre l'assignatura de basses didàctiques i disseny curricular al meu bloc.
Per començar m'agradaria dir que a l'inici de la carrera, la meva idea era que ens anaven a ensenyar a ser mestres de tota la vida, mestres tradicionals, ja que mentre nosaltres hem rebut classes a l'escola així ha estat l'ensenyança que se'ns ha dirigit.
 Però a l'arribar a aquesta assignatura tot se m'ha descol·locat, m'ha fet adonar-me'n de que aquesta mena d'ensenyament tradicional no es efectiu avui en dia, ja que tenim molts més recursos que fa 20 anys. Com per exemple les TIC, les quals son un recurs no només eficaç sinó també molt motivador pels infants.

És així també l'idea que tenia sobre el currículum, la meva idea inicial era que el currículum era una de les coses més importants a seguir dins una aula, parlant clar... el currículum per a mi era com un "jefe" del que no et podies desviar ni un sol pas, ara mateix penso que el currículum es un altre recurs, es com una guia d'informació per al  mestre i que si en gener diu que hi ha que impartir l'estació d'estiu, aquesta l'impartiré en maig-juny, així serà més fàcil de comprendre pels meus alumnes, només es tracta de seguir la lògica. 

Una altra idea molt important son els 10 principis de Zabala i Arnau (2007) que desconeixia per complet per m'han semblat força interessants i útils al mateix temps:

 1. Coneixements previs com a punt de partida
2. Vinculació significativa
3. Nivell de desenvolupament
4. Zona de desenvolupament proper (Vigotsky) amb la seva teoria del constructivisme
5. Disposició de l'alumne per el propi aprenentatge
7. Activitat mental i conflicte cognitiu
8. Actitud favorable, sentit i emoció
9. Autoestima, autoconcepte i expectatives
10. Reflexió sobre l'aprenentatge, metacognició.

 Un altre tema que he de parlar es sobre l'avaluació, per a mi l'avaluació era un recurs que 
tenien els mestres per a seleccionar als alumnes, Es a dir, tu anaves a classe, feies els teus treballs, els deures diaris, i al final sempre hi havia un examen on t'ho jugaves tot, aquí era igual que haguessis fet treball, que haguessis fet els deures... si no aprovaves l'examen et quedaves penjat amb l'assignatura.
Ara tenc una altra visió sobre l'avaluació, penso que no ha de ser "jugar-t'ho tot a una darrera carta" sinó que hi ha altres formes d'avaluar diàriament. Així podrem evitar fer una selecció dels alumnes. 
D'una altra cosa que no estic a favor sobre l'avaluació es del que fan molts mestres actualment: Arriben a l'aula, obren el llibre de text i comencen a explicar sense sortir-se del llibre (ja que es el que diu el currículum que han de fer), donen la lliçó i manen deures per a casa, i així diàriament... Fins que s'acaba el tema del llibre i fan un examen i així repetitiva-ment. 

El llibre de text es igual que el currículum, un recurs més que tenen els mestres dins l'aula. Veig més eficaç i motivador pels alumnes treballar per projectes que treballar amb un llibre de text.

I per anar finalitzant la meva entrada, dir que m'ha agradat molt aquesta assignatura, que ha estat dura, per les entrades setmanals al bloc, però que les agraeixo perquè m'han ensenyat molt i he après molt realitzant-les, així com reflexar el debat a twitter que m'ha semblat força interessant i entretingut.

No puc finalitzar l'entrada fins posar un dels primers vídeos que vam veure a classe, ja que ara mateix en poques D'exàmens recoman veure'l per motivar-nos!!!




I aquí deixo el video de la reflexió del meu grup:





Moltes gracies a tots els que heu llegit el meu bloc!!

martes, 22 de enero de 2013

Debat escola tradicional VS escola constructivista.

Després d’una temporada sense publicar al meu bloc torno a escriure-hi tractant un tema molt especial, el debat que vam realitzar a classe de Bases didàctiques i disseny curricular.
El debat va tractar de defendre l’escola tradicional o l’escola constructivista, la primera meitat de la classe defenia un tema i després es canviava de rol, el que havia defès l’escola tradicional, amb el canvi de rol havia de defendre l’escola constructivista.
He d’afegir que al principi vam realitzar el debat a Twitter i després el vam portar a la pràctica dins de l’aula.
La meva actuació va iniciar-se defenent l’escola constructivista, es a dir el model d’escola que tots els mestres del segle XXI ens agradaria aconseguir amb la nostra pràctica.
El meu primer comentari va ser a resposta de un tweet que va fer la meva companya Virginia.
La meva resposta va ser en defensa de l'escola constructivista:


Durant la meva actuació com a defensora de l'escola constructivista van sorgir comentaris tan irracionals com aquest:
 La meva opinió es totalment contrària, jo penso que el llibre de text es un negoci, entre una editorial i l'escola, ja que no es poden cobrar matricules a l'escola publica han de treure els sous per un altre costat. 

Se m'ha complicat tot quan la nostra mestra ha publicat aquet tweet:



Ara era el torn de defendre l'escola tradicional, -Puuuf...he pensat, quin suplici.!- Havia de defendre una cosa de la que estava totalment en contra!. Però com era el rol que havia de realitzar, per lo menys ho anava a intentar.
I així ho vaig fer, iniciant-me com a defensora de l'escola constructivista amb aquest comentari:

 El dia del debat presencial a l'aula no hi vaig poder assistir, però encara i així vaig participar mitjan el twitter, afortunadament un altre cop començava a defendre l'escola constructivista, vaig poder desenvolupar les meves idees. 
El primer tema a tractar era el valor de l'educació infantil i vaig atacar amb aquest comentari:



He d'afegir que aquest comentari el volia ampliar, però com a twitter només hi caben 140 caràcters no m'hi cabia res més. Aquí dic que no hi ha cap professional; cap metge, cap informàtic, cap mecànic, ni cap banquer tampoc que no hagin passat per l'educació infantil, ja que es la base de l'educació d'una persona ja que comencen a aprendre a llegir, escriure...
També vaig afegir altres comentaris com ara : 


I de nou van cambiar els rols, la meva participació encara que no hi estiga a favor va ser activa i vaig aportar escrits com ara...



Com a conclusió final de l’activitat, m’agradaria afegir que m’ha costat moltíssim defendre el rol de l'escola tradicional ja que es un pensament que no tenc, però com a mestres que ens estem formant hem d'intentar al menys a realitzar les activitats que se'ns proposin ja que son bones per la nostra formació.


En aquest cas defendre l'escola tradicional m'ha servit per adonar-men del que vull i no vull fomentar quan arribi a estar dins una aula no com a alumne, sinó com a mestra.

 I per acabar amb l'entrada m'agradaria afegir-hi que m'ha cridat molt l'atenció que a més de no conèixer el català les meves ex-companyes de classe, de l'any passat, que es troben a Segovia realitzant segon d'educació infantil m'han demanat que les tradueixi els meus comentaris, ja que estaven interesades pels temes que estàvem tractant.