En aquesta segona entrada al meu bloc, vull parlar d'una frase que m'ha cridat l'atenció:
''En l'educació res es absolut'' Tot va començar amb la pregunta de si un metge del segle XIX podria exercir la seva feina ara... Ho varem debatre a classe i com a conclusió varem obtenir que ara mateix no podria desenvolupar la seva feina ja que la modernització dels serveis i instruments mèdics no permetrien la seva reincorporació a la feina.
En canvi, la resposta a la segona qüestió es a dir, i un mestre del segle XIX podria exercir l'ensenyança avui dia? Va tenir diferents punts de vista ja que va haver-hi companyes que opinaven que no, que l'educació Haia canviat i que ara mateix amb tots els recursos que tenim hauria d'haver avançat. Altre punt de vista va ser que sí podria seguir educant ja que les bases de l'educació no han canviat, boli i paper servirien per fonamentar un aprenentatge.
La frase de a l'educació res es absolut jo la vaig interpretar com que mai hi ha una sola veritat, es a dir al contrari que a les matemàtiques la educació pot desencadenar moltíssimes idees i pensaments, ja que l'educació no té una recepta com a la cuina, que t'expliqui com ensenyar aprenentatges als alumnes. Sabem la finalitat de l'educació que es el desenvolupament integral d'una persona, i aixo no té patró, els alumnes han de crear coneixement i els mestres s'han de dedicar a guiar-lo.
Segons Delors existeixen quatre pilars de l'educació; El primer es tracta del saber, on es refereix al contingut, reflexant que no es pot separar la teoria de la pràctica. El segon pilar es tracta del saber fer on tracta que la pràctica ha de poder portar-se a la vida gràcies a la teoria i
que no es fàcil portar-ho a terme. El tercer pilar es el saber ser, on explica que s'han de desenvolupar les capacitats pròpies de la persona. I per últim esta el saber conviure, on es refereix a la societat globalitzada que es mou i s'hi relacionen diversitat de persones (no només rasa, sexe, etc, sinó també les idees.)
Pel que diu Tonnuci som mes partidària de l'escola constructiva on els alumnes aprenen a desenvolupar les personalitats pròpies i a buscar l'aprenentatge en practiques i experiències que en l'escola tradicional, on només la clase alta podia accedir als coneixements i es transmetien mitjançant el mestre que era qui sabia tot i l'alumne no podia aportar res ja que no tenia cap coneixement.
Com a conclusió d'aquesta entrada crec que l'educació té una base Peró poc a poc entre tots els mestres i els futurs mestres hem de fer que segueixi evolucionant tal i com està succeint.
No som partidària de que a partir d'ara els nens no sàpiguen agafar un boli i escriure el seu nom, que nomes el sàpiguen escriure a ordinador i es perdin els fonaments clàssics de l'educació, però si de crear recursos alternatius, activitats ja que està comprovat que d'aquest mode els alumnes senten una major motivació.