L'avaluació

Aquesta setmana la classe de bases didàctiques ha tractat sobre l’avaluació, una de les idees principals que hem tractat diu que l’avaluació pot ser la clau de l’èxit o del fracàs.
Na Gemma ens va posar un vídeo molt interessant d’un mestre que explicava que vol imaginar un món on hem aconseguit l’avaluació per a la re-invenció de la professió docent.
La feina d’un docent es avaluar, pot utilitzar-se la calificació, mitjançant el llibre de text, els exemples i exercicis i amb un examen per repetir els conceptes que apareixen al llibre que es el referent.
La administració ha decidit que hi ha que classificar a la població posant notes.
A l’escola hi ha el curriculum que representa el passat ( el que ja coneixem) i hem d’abordar el que no coneixem.
En Jose Luis Castillo es posa a citar verbs com comunicar, decidir, emocionar, innovar, compartir... que representen accions que seran clau al futur, ja que l’escola i l’avaluació d’avui dia no els representa. Hauríem d’aconseguir una avaluació on es puga plantejar el cicle de l’aigua actualment i en un futur, on es prenguin decisions.
Aquest mestre també diu que es molt important la participació de les famílies a l’avaluació que facin preguntes als seus fills com que es el que has après? i no com quina nota has tret a l’examen? que son el tipus de pregunta que es fa quan als pares no els importa l’avaluació.
L’avaluació de processos i de producte ha de ser orientadora, personalitzada, participativa, que no califiqui, ja que només es un indicador que informa però no classifica, es transparent.
L’avaluació ha de ser personalitzada, ja que no totes les persones son iguals.
Ha arribat el moment de plantejar un repte: Reinventar l’avaluació i aconseguir-ho.
El vídeo on s’expliquen aquestos conceptes es el següent:

A continuació es va dir que la experiència que tenim amb l’evaluació es el examen del llibre de text mitjançant la memorització, i l’aprenentatge es construeix mitjan el procès i el producte només es memoritzar.
Es possible transformar la manera d’ensenyar i aprendre, també es posible cambiar l’avaluació.

Normalment els criteris d’avaluació son privats, pero per exemple l’avaluació del nostre bloc es fa mitjan la rubrica on els criteris son oberts i ja seria perfecte si la rubrica fos pactada entre les alumnes i la mestra.
Així succeeix a l’educació infantil, on l’avaluació es pot pactar.
Na Neus San Martí diu “ Avaluació com a motor de l’aprenentatge”. Aquesta frase vol dir que depenguen de com s’avaluï s’aprendrà d’una manera o d’una altra, la novetat ens dona molta feina, i tenim la incertesa de si sortirà be o no.
La selectivitat es un exemple de la classificació.
A partir d’un aprenentatge se’n han de crear més.
Una frase que m’ha cridat molt l’atenció es “Diguem com avalues i et diré com ensenyes” que després comentaré a la reflexió.

A la següent classe vam començar amb les tipologies d’Escamila 2009:

• Avaluació segons la finalitat:

-Avaluació inicial, per conèixer el punt de partida dels alumnes per programar i realitzar la intervenció adequada.
-Avaluació integradora per arribar a coneixement i valoració de tot el recorregut que ha seguit l’alumne,informe sobre el punt de partida, les mesures preses durant el procés i el resultat final.
-Avaluació reguladora per conèixer l’aprenentatge durant el procés.

• Avaluació segons el moment d’aplicació

-Avaluació inicial que coincideix amb l’inici del procés.
-Avaluació final que esta vinculada a la recollida d’informació al final d’un procés.
-Avaluació processual que es l’avaluació del funcionament, del dessenvolupament d’un objecte que s’haurà d’avaluar al llarg d’un període prèviament fixat.

• Avaluació segons el seu àmbit d’extensió.

-Avaluació parcial que s’orienta a l’estudi de determinats elements o dimensions de la totalitat.
-Avaluació global que es dirigeix a determinar aspectes clau d’un conjunt.

• Avaluació segons la relació amb l’avaluador.

-Avaluació externa on els agents avaluadors no han participat estrictament en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
-Avaluació interna quan la realitzen els participants del procés que s’avalua. N’hi ha diverses alternatives:

1. Autoavaluació: La persona que aprèn i la que avalua es la mateixa.
2. Heteroavaluació: L’alumne aprèn i el mestre avalua.
3. Coavaluació: Els subjectes s’avaluen mútuament.

• Avaluació segons el criteri de comparació.

-Avaluació criterial es aquella en la que es comparen els resultats d’un procés educatiu amb uns propòsits previament fixats.
-Avaluació normativa on el punt de referència de comparació es el nivell general d’un grup que actua com a mitjana o patró respecte a un altre determinat, es a dir que l’avaluació es realitza segons el grup.
Hi ha un nou concepte d’avaluació i es l’avaluació inclusiva.

• Avaluació Inclusiva que tracta de avaluar segons les necessitats i característiques de l’alumnat.

Finalitzats els tipus d’avaluacions que hi ha començam amb l’avaluació dels diferents tipus de continguts segons Zabala:
Apareixen de nou les quatre potes (Com ja he citat a la publicació sobre la
Conferència Zabala ) i aquestes son:

1. Fets: Prova escrita sencilla, pregunta.
2. Conceptes: per conèixer el grau de comprensió la pregunta sobre la definició no es adient. Millor l’observació de l’us que en fan del concepte, la resolució dels problemes que impliquin l’us del concepte.
3. Procediments: Observació sistemàtica de situacions en les que es facin servir, saber fer.
4. Actituds: Observació del comportament en les situacions conflictives que es presenten.

Segons Isabel Solé moltes vegades les etiquetes que fem del nostre alumnat estan influïts per factors que no tenen gens a veure amb una observació acurada i objectiva.
Es planteja la pregunta de per a què avaluar?  i la resposta és per aprendre , no per sancionar ni classificar.
Isabel Solé diu que hi ha que compartir l’avaluació amb els alumnes ja que així es coneixeràn les pròpies possibilitats i necessitats i així crearan un aprenentatge per poder fer l’autoavaluació.

Com a reflexió personal m'agradaria plasmar sobre tot la frase de “Diguem com avalues i et diré com ensenyes”,m'ha cridat molt l'atenció ja que es una gran veritat, hem sembla que l'avaluació d'un contingut es un pilar bàsic de l'ensenyament. Un mestre no pot avaluar un coneixement sense una explicació previa del mateix, ni sense haver-lo portat a la pràctica. 
Així mateix un mestre que utilitza el llibre, dona una classe magistral i a final de trimestre fà un examen o prova escrita, per a mi no té ningun valor, pot ser abanç si el tenia perque es al que m'han ensenyat, sempre era el mateix, donar el llibre a classe, exercicis per a casa i al final del tema un exàmen on t'hi jugaves el trimestre. Ara mateix, com ja he dit abanç aquest mètode no te cap valor per a mí ja que ara he experimentat uns altres mètodes més eficaços, tant per al meu aprenentatge, com per l'assoliment del propis coneixements, abanç després de realitzar l'examen era com si esborràs tots els coneixements adquirits per deixar lloc als nous, "als que m'entrarien al proper exàmen" i ara no ara es un aprenentatge continu que no va marcat per un exàmen, sino que es una continua reflexió interior.
Penso que es una forma mes eficaç d'aprendre ja que així s'ha de raonar-ho tot i unir els continguts.

Eina: PowerPoint mitjan Slideshare.