lunes, 19 de noviembre de 2012

Entrada 19 de novembre

El capítol 10 del Llibre "11 Ideas Clave: Como aprender y enseñar competencias" de Antoni Zabala, anomenat Els mètodes per l'ensenyança de les competències deuen tenir un enfocament globalitzador, parla sobre la metodologia per ensenyar competències on les propostes metodològiques han sorgit com alternatives i es presenten en nous mètodes com conjunts seqüencials d'activitats de forma rígida, al igual que el mètode tradicional on la seqüencia de l'ensenyança es inamovible. Peró la resposta a les necessitats educatives passa per varies estratègies metodològiques entre elles l'exposició magistral que deu ser aplicada de forma flexible i no arbitraria.
Hi ha uns criteris per poder establir les característiques de les estratègies metodològiques per a l'ensenyança y l'aprenentatge de competències i son les següents: 
  • Necessitat de que els aprenentatges siguin significatius.
  • Complexitat de la competència.
  • Caràcter procedimental del procés d'actuació competent.
  • Característiques dels components de les competències.
Una estructura curricular organitzada en torn a les disciplines convencionals impossibilita el desenvolupament de totes les competències i es fa necessària una re-conceptualització de aquestes àrees que assumeixen l'ensenyança de les competències de caràcter interdisciplinari i meta-disciplinar i al mateix temps estableixement d'una àrea que les formalitzi i sistematitzi. D'Això s'extreuen els següents criteris:
  • Necessitat de que les àrees disciplinaris assumeixin les condicions per l'aprenentatge dels continguts i competències comuns.
  • Els que es desprenen de L'Existència d'una àrea en comú que coordini i sistematitzi les activitats d'aprenentatge que es portin a terme a altres àrees.
Els mètodes expositius son eficaços quan la competència que s'exigeix a l'alumne consisteix en que s'estableixin mitjans per atendre a la diversitat de l'alumnat i mitjans que fomentin una autoestima i autoconcepte favorable amb relació a la matèria.
L'aplicació de criteris ens porta a la conclusió de que no existeix un únic mètode, es necessari emprar en cada cas L'Estratègia metodològica apropiada a les particularitats de la competència a desenvolupar i a les característiques de l'alumnat.
El resultat es una ensenyança on l'objectiu es l'utilització d'aquelles estratègies i mètodes coherents amb el coneixement sobre com es produeixen els aprenentatges.
Les variables que condicionen la pràctica educativa son:
  • Seqüències didàctiques que son la manera d'encadenar i articular les activitats al llarg d'una unitat didàctica i té les següents fases:


1.Establiment dels objectius de la unitat i de les activitats que es deuen realitzar i identificar la situació de la realitat que serà objecte d'estudi.
2.Identificació de les qüestions o problemes que planteja.
3.Construcció de l'esquema que permeti donar resposta al problema de la situació plantejada.
4.Expressió de l'esquema d'actuació, identificant el procediment o seguir adquirint els coneixements per poder actuar.
5.Revisió del coneixement per planificar el seu aprenentatge.
6.Aplicació dels components de l'esquema en situacions reals i diferents, es a dir
portar-ho a la pràctica. Com ja hem parlat a la entrada de "Conferencia Zabala" el día 6 de novembre al meu bloc: http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8930611443863741930#editor/target=post;postID=4631579377360261512
  • Relacions interactives que son funcions del professorat que han de:
- Permetre l'adaptació a les necessitats de l'alumne mitjançant la planificació del docent.
- Contar amb les aportacions i coneixements dels alumnes.
- Ajudar als alumnes a trobar el sentit del que fan i així motivar-los.
- Establir rets i conflictes per poder superar-los.
- Oferir ajuda als alumnes.
- Promoure l'activitat mental autoestructurada.
- Establir un ambient i relacions presidit pel respecte i la confiança.
- Potenciar l'autoestima possibilitant als alumnes a que aprenguin a aprendre.
- Valorar als alumnes segons les seves capacitats i el seu esforç, incentivant L'autoavaluació de les competències.
  • Organització social de l'aula:
El caràcter de les competències, la condició activa dels continguts procedimentals i el fet de que els alumnes realitzin l'aprenentatge en ritmes diferents obliga a incluir activitats variades per aconseguir l'aprenentatge de tots ells. Així com organitzar-los de formes diferents per tal i que es faciliti ajuda a la necessitat especifica de cada alumne: Poden realitzar els aprenentatges de forma individual, en gran grup, en equips fixos heterogenis o en equips flexibles homogenis o heterogenis.
  • L'espai i el temps Son variables metodològiques ja que un us rígid d'ambes pot impedir l'aprenentatge de moltes competències. Amb relació a l'espai ha de contemplar-se la distribució física de l'aula i la necessitat d'utilitzar altres zones.
  • L'organització dels continguts es tracta de saber si la millor estratègia es organitzar les competències segons la lògica de les disciplines o baix les formes organitzatives centrades en models globals o integradors. La solució està en el que podem denominar enfoc globalitzador, que segons ell tota la unitat d'intervenció hauria de partir d'una situació pròxima a la realitat de l'alumne que li resulti interessant i que plantegi qüestions a les que deu donar resposta.
Cada professor deu seguir en la seva aula el següent esquema:
Situació de la realitat-> Plantejament de qüestions-> Utilització d'instruments i recursos disciplinaris-> Formalització segons els criteris científics de la disciplina i aplicació a altres situacions per facilitar l'aprenentatge.
Existeixen diversos mètodes que es poden anomenar globalitzadors, la diferencia
radica en l'intervenció del treball que hi ha que realitzar i en les fases que deuen
seguir.
Els mètodes globalitzadors permeten que els aprenentatges siguin el mes significatius
possible i conseqüents amb les unes finalitat que apunten a la formació de ciutadans.
  • Els materials curriculars deuen ajudar a construir situacions de la realitat que seran els punts de partida de les seqüencies didàctiques, contenir exercicis i ser flexibles per adaptar-se al diferents ritmes d'aprenentatge.
Els projectes de materials curriculars han d'oferir recursos que responguin a les
demandes del seu context educatiu.
  • L'evaluació es la peça clau per determinar les característiques de qualque metodologia.
VIDEOS CENTRE EDUCATIU JACINT VERDAGUER:
REFLEXIÓ INICIAL.
Aquest vídeo el primer mestre parla dels ordinadors a l'escola, que quan els varen introduir no sabien per que el farien servir, però poc a poc se n'adonaren de que eren molt útils i van fer un projecte incloguen les tic alcurrículum i a la vida quotidiana del centre. Actualment tenen un paper molt important ja que al centre treballen sense llibres de text i els ordenadors son recursos de major qualitat pedagògica. En un futur les tics tenen un paper incert però es important que els alumnes tenguin accés a ells i que els mestres sàpiguen que hi ha darrere de lesmàquines, i planteja la pregunta de que si haguessin congelat fa 100 anys a un mestre i a un cirujà ara si elsdescongelassin el cirujà no s'atreviria a fer res i el mestres es posaria a donar classes tranquil·lament
Avanç d'implantar qualsevol cosa a un centre ha D'haver una reflexió. El mestre sempre transmet informació al igual que el llibre de text i ara per que l'alumne adquireixi coneixement a la societat del coneixement la informació ja no la te el mestre, i com que no es aquella persona els nens aprenen mitjan la informació repartida per la xarxa, els mitjans de comunicació...El mestre segueix sent útil però no com avanç.

OBJECTIUS I REFERENTS.
Els canvis es produeixen dins una mateixa generació, son ràpids i els alumnes tenen coneixements que els seus pares no tenien, per tant les escoles per donar respostes a tot això tenien com objectius eren formar alumnes participatius, autònoms, responsables dels seus aprenentatges sociables, col·laboradors, preparats per conviure en la societat que els ha tocat viure. Per fer tot aixo els professors no han estat ensenyats per ensenyar així. S'han trobat que la societat ha canviat i l'escola segueix evolucionant aixi hi ha fracas escolar, i ara la informació esta a l'abast de tothom, que es el que ha d'ensenyar ara les escoles? 

CANVIS D'EINES.
Amb quines eines? Eines q hem de utilitzar a les escoles? amb quines eines hem d'educar per que els alumnes estiguin preparats per la seva societat? Hem de veure en primer lloc si les eines son útils per allò q volem aconseguir i en segon lloc si estem preparats per incorporar-les, perquè els mestres no les coneixen i han D'aprendretots per treure el màxim profit 
En educació hem d'estar al dia dels canvis de les tecnologies que ens ajudin a donar respostes educatives ipedagògiques a les nostres necessitats
Les tecnologies tot soles no fan millorar els resultats dels aprenentatges, depèn del que facem amb elles, la metodologia, com s'utilitzin i perquè faran uns resultats o altres.
El problema del professorat, es que te massa al cap el tema de continguts i no el tema de desenvolupar el coneixements amb els alumnes i li costa al sistema fer aquest canvi de visió, que el que s'ha de fer es desenvolupament els coneixements amb els nens, no els continguts. El primer que fa un mestre es assabentar-sedels continguts que li toquen a un curs i mentre això no es trenqui el sistema no donara bons resultats, per què si nomes toquen els continguts no poden desenvolupar els coneixements dels nens, així que el sistema no te futur. 
Segueix existint la pò al canvii s'evadeix criticant

CANVIS D'ESPAIS.
Els espais son imprescindibles, però son un repte que s'ha d'aconseguir. Ja que fins ara no s'ha tengut en compte la organització, la relació dels alumnes... No es tenen en compte els espais, segueixen sent iguals que al segle XIV. Els transformem pedagògicament, ja que segons l'activitat els alumnes es distribueixen com volen per estar mes aplè. S'han d'utilitzar tots els espais. Hi ha que trencar els esquemes d'escoltar al mestre, l'aula ha de ser diferentperquè tots ens hem d'escoltar a tots i aprendre entre tots. Dintre dels espais tenim finestres obertes al mon, avançnomes hi eren les pissarres.

ESCOLA I ENTORN.
Hem d'estar preparats per viure i conviure a la societat, per treballar amb interculturalitatcohesió social, inclusiósocial. Ara tenim eines q ens permeten treballar amb altres cultures, altres païssos fer-los partícips dintre de l'aula, així treballarem en un mon globalitzats.
El canvi ha de ser organitzatiu, com l'escola inclou l'entorn per no ser una bombolla tancada, així es farà que siga practica.

NOVES TECNOLOGIES I REFERENTS PEDAGÒGICS.
Respecte a si totes aquestes transformacions, ells només han recopilat estudis que deien com aprenia una persona, i han mirat com portar-ho a terme amb les noves tecnologies.
Avanç nomes els privilegiats podien disposar d'informació perquè a casa tenien una enciclopèdia, els demés nomes podien accedir a d'informació a l'escola. 
Ara des de que l'escola es publica i s'escolaritza a tothom i te accés a tota la informació, així que cap alumne esta discriminat per no poder accedir-hi. Aixi que al centre Jacint Verdaguer només han posat a disposició de tothom la informació i la faciliten.

Foto CONFLICTE:























La reflexió d'aquesta entrada la vaig a dedicar a les fotos que poden crear conflicte, he fet la foto d'un semàfor ja que això pot crear conflicte davant d'un alumne d'educació infantil, ja que es poden preguntar que per què per què canvia de color de vermell a verd, que que significa un color i altre... I jo penso que es molt important que el coneixement de quan el semàfor està verd es que es pot creuar o passar el carrer i quan està vermell no ens podem moure, es que està prohibit passar perquè li toca passar a algu altre. Quan està àmbar podem passar pero amb molta precaució perque li toca passar a algú altre molt rapidament aixi que es millor sempre passar en verd.
L'altra foto es d'un arbre sense fulles, que pot crear el conflicte de perquè abanç tenia fulles i ara ja no en té, es una bona opció per explicar les estacions de l'any. 
Crec que aquestos dos imatges poden ser molt útils per crear conflicte davant un infant donant peu a una explicació que li interessa per lo tant estará motivat a aprendre el que li expliques, com explic a la meva entrada segons Zabala, a les seqüències didàctiques que hi ha que establir els objectius, identificar les questions o problemes que es plantejen, construcció d'un esquema que permeti donar resposta al problema, expresió de l'esquema, revisió del coneixement, i portar-ho a la pràctica.

ENLLAÇ DE LA FOTO DE L'ANTERIOR PUBLICACIÓ  
http://www.google.es/imgres?q=cero+a+la+izquierda+mutuas+palabras&um=1&hl=es&tbo=d&biw=1280&bih=611&tbm=isch&tbnid=XofqaDf7izQJIM:&imgrefurl=http://mutuaspalabras.blogspot.com/2008_01_01_archive.html&docid=lsC102Ci4K-iHM&imgurl=http://2.bp.blogspot.com/_Zn_yAKpmujM/R5kYMiqEwYI/AAAAAAAABEM/uo3PPvvhXf0/s320/12755.jpg&w=284&h=320&ei=2beqUIW8AY6X0QXyv4HIAQ&zoom=1&iact=hc&vpx=4&vpy=135&dur=91&hovh=238&hovw=211&tx=87&ty=136&sig=101664878846264107236&page=1&tbnh=149&tbnw=132&start=0&ndsp=20&ved=1t:429,r:0,s:0,i:68

No hay comentarios:

Publicar un comentario